Pulsoreactor

Un pulsoreactor és un reactor fabricat a Alemanya, creat per Paul Schmidt als voltants del 1920.^[1] Té antecedents a les patents de Viktor Karavodine (FR374124, 1906), Georges Marconnet (FR412478, 1910) i el català Ramon Casanova (ES065394, 1917). Va ser el primer reactor de la història fabricat en sèrie per a fins bèl·lics. El model Argus I dissenyat per propulsar la bomba volant V-1,^[2] el motor Argus I tenia una embranzida màxima d'uns 400 kg i una autonomia d'uns 35 minuts, depenent de la vida útil del sistema de vàlvules emprades en l'admissió. Després, a causa del desgast per les tremendes pressions que manejaven, les làmines d'admissió de les vàlvules es fan malbé i això paralitza el reactor.

N'hi ha dues classes: un model amb vàlvules i un sense vàlvules. L'Argus I és un exemple clar de pulsoreactor amb vàlvules. Es va fabricar també als Estats Units, Republic-Ford JB-2, ia la Unió Soviètica, i es van fer canvis, tipus Argus 109-014 i 109-044, amb més empenta i menys consum.

↑ Willy J.G. Bräunling. Flugzeugtriebwerke: Grundlagen, Aero-Thermodynamik, Kreisprozesse, Thermische Turbomaschinen, Komponenten- und Auslegungsberechnungen. Springer-Verlag, 9 març 2013, p. 8–. ISBN 978-3-662-07270-7.
↑ Zaloga, S.J.; Laurier, J. V-1 Flying Bomb 1942–52: Hitler’s infamous “doodlebug”. Bloomsbury Publishing, 2011, p. 10 (New Vanguard). ISBN 978-1-84908-967-8.

[Bräunling2013-1] Willy J.G. Bräunling. Flugzeugtriebwerke: Grundlagen, Aero-Thermodynamik, Kreisprozesse, Thermische Turbomaschinen, Komponenten- und Auslegungsberechnungen. Springer-Verlag, 9 març 2013, p. 8–. ISBN 978-3-662-07270-7.

[Zaloga_Laurier_2011_p._10-2] Zaloga, S.J.; Laurier, J. V-1 Flying Bomb 1942–52: Hitler’s infamous “doodlebug”. Bloomsbury Publishing, 2011, p. 10 (New Vanguard). ISBN 978-1-84908-967-8.

[1]

[2]